benjamí tous és un pintor polifacètic, un nen que conserva la innocència, la imaginació i la capacitat de crear mons fantàstics. la seva és una mirada des d’un món interior, personal, íntim. el pintor ha de creure, saber, que el joc és l’agulla que marca les hores, els espais, de cada tela, de cada pinzellada, de cada pintura. el rellotge de la creativitat necessita uns ulls brillants, oberts, atents a la sensibilitat que la gent corrent ja hem perdut. la seva pintura ha obtingut nombrosos reconeixements i diverses galeries de barcelona, espanya i la resta d’europa tenen, com a fons d’art, algunes de les seves peces. nascut a almacelles (lleida), el 1949, és una veritable font creativa, que ha cultivat tant el còmic –amb personatges com l’eloi, que surt des de fa més de trenta anys a publicacions de t àrrega– com pintura en gran format. la seva manera d’entendre l’art és com a joc, i els seus registres són tants, que cada dia de la setmana pinta des d’una personalitat diferent i, amb cada una, treballa diferents estils, diferents colors i fins i tot signa les pintures amb tipografies diferents. així, els dilluns es centra en els blaus, amb l’alba álvarez; els dimarts en el lila, amb la rita hevia; els dimecres en el groc, amb l’amin ben huley; els dijous en el vermell, amb el marsh huddersfield, i els divendres pinta amb els taronges amb el bennie thoussen. els caps de setmana els remata amb els verds, de la mà d’isidre tarragona. una esquizofrènia artística, buscada, que li permet estudiar tots els estils possibles, des de l’abstracte més pur fins a l’aquarel·la figurativa. 

​

qui entra al seu estudi per primer cop (just darrere del palau de la música, al centre de barcelona) no pot deixar de mirar cap a tot arreu. hi ha pintures, dibuixos i il·lustracions per tots els racons. s ón més de cent metres quadrats dedicats a la imaginació i la fantasia d’un creador incansable.la pintura de tous és una pintura autoreferencial. És una construcció eterna, és –com ell mateix diu- una autopictografia. es tracta de mostrar a l’espectador com és d’interessant sentir-se viu, i compartir-ho. així, a les teles hi trobem referències a escriptors, bars de copes, cines, actrius… és una veritable comèdia humana, habitada per tot tipus de psicologies complexes, ambigües, desconcertants. benjamí tous és diferent de tot el que hagin vist fins ara. i la diferència radica en la multilinealitat de les seves teles. si observen amb deteniment una mateixa pintura mil vegades, els asseguro que podran veure una pintura diferent en cada ocasió. però no es preocupin: si es perden, si volen observar la barcelona de colom o de la transitada diagonal, i s’hi fixen bé, sempre podran trobar el típic taxi negre i groc. no és una casualitat. la vida, i l’art, són un trajecte, un viatge. i tous ens convida a gaudir-lo.