la meva relació amb en benjamí és curiosa. gairebé no ens coneixem de res, però en canvi el tinc present quasi cada dia i tenim moltes coses en comú. per començar, dormim junts des de fa molts anys... millor dit: una de les seves obres acompanya els meus somnis cada nit. fa molts anys (no cal dir quants) vaig anar a una festa amb la meva amiga mont plans on hi havia en benjamí. en el transcurs de la festa es va rifar una obra seva, que em va tocar a mi. des d’aleshores els seus àngels llançant llet m’han fet companyia al meu dormitori. per altra banda, amb el temps vaig descobrir que en benjamí i jo tenim més coses en comú: la manera de veure la vida, i sobretot la manera de crear; el deixar-te portar per la intuïció davant d’un paper en blanc; el valorar la fantasia com una cosa molt important, una manera de veure la vida, una projecció de tu mateix; la importància de l’humor en tota la seva obra. «amb l’humor, la imaginació té més poder i és més fàcil de retratar el que veus» —diu ell—, una veritat com un temple; aprendre dels errors per trobar el camí que finalment el portarà màgicament fins al fil conductor de la seva obra...però, sobretot, amb el que em sento més identificat és amb el seu amor per les vedets... per aquests éssers tan entranyables que traspuen sensualitat, amor, generositat i humor per tots costats i que constantment en benjamí fa aparèixer en la seva obra i que a mi m’agrada de recordar en els meus espectacles.he de reconèixer, però, que el que m’ha deixat més impressionat ha estat poder veure el conjunt de la seva obra en aquest projecte de catàleg. m ’ha deixat amb la boca oberta. me’ls quedaria tots.